
Òscar Garcia Cinca:
Què qui és ell?, poques coses en puc dir que ja no sapigueu tots.
Aparentment i a primer cop d’ull, és una persona alegre, oberta i sense complexos, però un cop el coneixes veus que és més que tot això, és un bon amic.
Recordo el primer dia a la universitat que el vaig veure. Anava amb uns texans i una samarreta d’un grup que no n’havia sentit a parlar mai, amb unes grenyes mal pentinades i una barba de 2 dies, alt com un sant Pau i prim.
Perdut com tothom qui estàvem allà i amb un somriure d’orella a orella, com pendent de tot el que li venia a sobre i nerviós per saber com eren els seus companys.
Acabada la classe ens vam trobar a fora, ens vam presentar i vam començar a xerrar.
“Em dic Òscar i tinc 22 anys. Ets dels nous tu també?...”.
Amb aquestes paraules se’m va presentar i de cop ja vaig veure que connectaríem de seguida, ja que com he dit abans que del noi alegre, obert i sense complexos que vaig veure a primer cop d’ull, n’he acabat treient un bon amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada