anàlisi de l'anunci de colacao

Primer de tot i per més que sembli estrany, crec que aquest és un dels millors anuncis de la història, ja que molta gent que no l’han vist mai, com jo, el coneix.
Passant a analitzar l’anunci:
Ja a primer cop d’ull veiem que és una anunci antic i per tant no tenien els mateixos recursos que tenim ara. L’anunci està fet amb dibuixos molt graciosos ja que sobretot aquest producte està destinat als nens i sempre entren més bé que no pas les imatges de vídeo. Hi ha una petita part de vídeo que és quan es parla del berenar i l’esmorzar, que com és obvi és abundant i desitjat per qualsevol nen.
Per altre banda l’anunci és racista, ja que si l’observem el personatge de pell fosca es qui planta el cacau i el cull, perquè els esportistes i la canalla (tots blancs) en gaudeixin.
Una altra cosa que salta a la vista és que les imatges van molt lligades a la música, ja que si parla del futbolista n’apareix un, si parla del berenar apareix la imatge...
Però la part més important i més interessant sens dubte és la música. Aquest anunci el que el caracteritza és aquesta cançó tan enganxosa. Ja que si algú li preguntem per l’espot (“dé a sus hijos cola-cao si les quiere hacer dichosos, los niños con cola-cao crecen más fuertes i hermosos”) ningú ens el sabrà dir, en canvi si preguntem per aquesta cançó gairebé tothom sense haver vist mai l’anunci ens la podria cantar.
Senzillament un anunci brillant ja que ha sobrepassat anys i dècades, però falla amb aquest toc tan despectiu.

Qui ets tu?

Òscar Garcia Cinca:
Què qui és ell?, poques coses en puc dir que ja no sapigueu tots.
Aparentment i a primer cop d’ull, és una persona alegre, oberta i sense complexos, però un cop el coneixes veus que és més que tot això, és un bon amic.
Recordo el primer dia a la universitat que el vaig veure. Anava amb uns texans i una samarreta d’un grup que no n’havia sentit a parlar mai, amb unes grenyes mal pentinades i una barba de 2 dies, alt com un sant Pau i prim.
Perdut com tothom qui estàvem allà i amb un somriure d’orella a orella, com pendent de tot el que li venia a sobre i nerviós per saber com eren els seus companys.
Acabada la classe ens vam trobar a fora, ens vam presentar i vam començar a xerrar.
“Em dic Òscar i tinc 22 anys. Ets dels nous tu també?...”.
Amb aquestes paraules se’m va presentar i de cop ja vaig veure que connectaríem de seguida, ja que com he dit abans que del noi alegre, obert i sense complexos que vaig veure a primer cop d’ull, n’he acabat treient un bon amic.

LES PLANTES: Laura Cazorla i Martí Villegas.